4 El poblat des Turassot
Poblat de Navetes des Turassot / Talaies de Can Quiam
Aquest jaciment està en fase de neteja, excavació i restauració des de l’any 2015 gràcies al suport de l’Ajuntament de Costitx i el Consell Insular de Mallorca.
Els treballs duits a terme confirmen que som davant un dels conjunts de navetes en més bon estat de conservació de Mallorca.
Costitx i Sencelles a l’època naviforme (1600-1050 AC)
En aquesta època es documenten les primeres evidències de poblament a aquesa zona. Altres poblats de navetes propers, com els de Morelló Nou, Son Calussa o Son Fransoi, al municipi de Sencelles, en són bons exemples. La seva situació propera als torrents de Sencelles i de Pina oferia prats ben irrigats, fonamentals per a l’agricultura i la ramaderia.
Les navetes són habitatges construïts amb grans blocs de pedres i teulada de materials peribles. Tenen una planta en forma de barca o de nau invertida, i d’aquí agafen el nom. Poden trobar-se’n formant poblats, com en el cas des Turassot, o bé d’aïllades, com en el de Can Rom.
A cada naveta vivia un grup parental. L’interior oferia un gran espai on es feien diferents treballs: es molia el cereal sobre molins de pedra i, a la mateixa foganya on es cuinava, es podien coure els recipients ceràmics, fondre bronze, endurir punxons d’os, etc.
Les necròpolis són de tipus col·lectiu i els rituals funeraris es varen continuar celebrant en coves naturals com la cova del Camp del Bisbe, però també s’excavaven coves totalment artificials, com la d’en Mariaina o la cova de sa Vileta (Sencelles).
Les investigacions a la cova del Camp del Bisbe, a Sencelles, i a la cova des Càrritx, a Menorca, aporten dades sobre les condicions de vida en aquesta època. L’esperança de vida fregava la trentena d’anys i la dieta es basava en el consum de productes d’origen animal, cereals (ordi, blat i espelta), faves i fruits (figues).
L’accés al mateix ritual funerari per part d’homes, dones i infants, i l’absència d’evidències de desigualtats als poblats fan pensar en comunitats regides pels principis de la cooperació i la reciprocitat.
