3 santuari de son corró
què són els santuaris?
Es dóna aquest nom a una sèrie d'edificis d'època posttalaiòtica amb planta quadrangular. La façana principal pot ser lleugerament corbada cap a l'interior, mentre que la façana del darrere pot tenir les dues cantonades arrodonides o adquirir forma d'absis. L'espai interior, sense compartimentacions, té un pilar o una llosa central o vàries columnes que devien sostenir la teulada, tot i que hi ha autors que pensen que es tractaria d'espais a cel obert com els recintes de taula de Menorca. També s'hi han documentat petites foganyes, cisternes i bancs adosats a les parets.
Encara avui desconeixem amb exactitud quan es començaren a construir aquests edificis que, en termes generals, podem situar entorn al segle IV A.C. Els objectes trobats al seu interior solen situar els seus darrers usos entre els segles II i I A.C. Alguns santuaris, doncs, podrien haver tingut una llarga vida, més enllà inclús de la conquesta romana l'any 123 A.C. Altres, però, sofriren greus incendis pels volts d'aquesta data, possiblement com a conseqüència dels conflictes entre les milícies romanes i la població illenca.
el context social i la funció dels santuaris
El final del període talaiòtic va venir marcat pel distanciament d'alguns grups familiars d'un model de vida que es basava en la reciprocitat i la solidaritat. Al llarg del posttalaiòtic s'haurien anat consolidant unes relacions de desigualtat econòmica entre els membres de les comunitats. Aquesta situació hauria facilitat a un sector dels homes pertanyents a les elits, entre altres coses, una intensa dedicació a la preparació militar per enrolar-se com a mercenaris en els exèrcits de Cartago primer, i de Roma després, en les seves lluites pel control de la Mediterrània. Són els famosos foners.
En aquest context, el que avui anomenem santuaris podrien haver estat edificis destinats al culte o vivendes dels gups domèstics més poderosos, o ambdues coses alhora. Serien espais privatius d'un sector minoritari de la comunitat que reforçaria la seva posició social mitjançant els símbols de la força, la violència i la virilitat representats en figures de bronze de braus i de guerrers, d'altra banda valors propis d'una societat plenament patriarcal. Haurien estat el marc on alguns homes de les elits prenien decissions que afectaven tota la comunitat o les seves relacions amb altres poblats, o fins i tot on es negociava i s'organitzava la participació dels foners en els exèrcits de les potències colonials.
